Curs-taller: El guix tradicional en el patrimoni construït
Dates: 25-27 octubre i 10 novembre de 2018
Lloc: Ribera d’Ondara
Inscripció: 25,00-90,00€ (veure web)
El concepte que coneixem ara i que s’ha posat tant de moda de “Km. 0”, ha estat una constant en l’arquitectura tradicional. Els materials emprats i les tècniques arquitectòniques han estat sempre vinculades als recursos materials del territori més proper i no ens ha d’estranyar que a l’actualitat trobem en el patrimoni construït un mateix material en diversos sistemes constructius.
Un d’aquests materials tradicionals per excel·lència ha estat el guix. Aquest conglomerant avui dia el limitem bàsicament per a usos de revestiment interior i com a conformats per a la construcció, i es pot adquirir dins la variabilitat que ens ofereixen els fabricants a partir d’una regulació normativa.
Tradicionalment, però, i especialment en aquelles zones on geològicament hi ha presència de guix, s’ha fet servir per a multitud d’aplicacions en funció de la composició de la pedra i del material resultant de la cocció, tant en elements estructurals com constructius, ja sigui com paviments, sostres, entrebigats, tàpies, parets, envans, i fins i tot en revestiments exteriors. La senzillesa en la fabricació del guix, a baixes temperatures si ho comparem amb altres conglomerants, ha estat un dels factors que ha permès aquesta diversificació en l’ús d’aquest material.
L’any 2014 Òdena va acollir la I jornada tècnica “el Guix i la construcció” organitzada per l’Ajuntament d’Òdena amb la col·laboració d’arpArq (Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic) i l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic).
Aquella I Jornada del Guix va evidenciar la necessitat de recuperar l’ús del guix en la restauració de construccions tradicionals. La jornada, molt ben rebuda pels assistents, va manifestar la necessitat d‘organitzar unes segones jornades per aprofundir i ampliar-ne el coneixement i en altres territoris, ja que el guix segueix sent un material ben desconegut.
Arran d’aquelles jornades va néixer el Centre d’Estudis del Guix (CEG), format per arquitectes, arquitectes tècnics, arqueòlegs i geòlegs.