Informe sobre el valor patrimonial del Mercat d’Horta

IINFORME SOBRE L’EDIFICI DEL MERCAT MUNICIPAL DEL DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ, CONEGUT POPULARMENT COM A “MERCAT D’HORTA”. Barcelona, realitzat per Alessandro Scarnato Vocal de l’AADIPA per a la Demarcació de Barcelona (30/09/2018)

Informe (enllaç en preparació)

El 3 de novembre de 2009 tal es va posar en contacte amb l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i Intervenció en el Patrimoni). perquè el Mercat d’Horta tal.

Per aquest motiu la junta de l’AADIPA va decidir delegar en un dels seus vocals de la Demarcació l’elaboració d’aquest escrit, que té com a finalitat informar sobre el valor patrimonial del Mercat d’Horta i emetre una opinió sobre les possibles actuacions que puguin modificar o afectar l’edifici.

L’AADIPA vol analitzar, entendre i il·lustrar els aspectes arquitectònics, tipològics, funcionals, històrics i urbans de l’edifici des de la seva vessant patrimonial per contribuir a la conscienciació disciplinar necessària a l’hora de prendre determinades decisions operatives que puguin modificar o afectar l’edifici del Mercat d’Horta.

Un cop realitzat l’estudi de l’edifici, es pot concloure que l’edifici de l’arquitecte Térmens Mauri presenta tres aspectes dignes d’atenció:

El primer aspecte es refereix a la seva relació amb l’entorn.

El mercat d’Horta constitueix una realitat molt ben arrelada tant al barri com al districte. Les converses que hem tingut amb els veïns i veïnes en el dia de la visita ens han comprovat que hi ha un cert afecte i que no hi ha cap problemàtica insalvable en aspectes de funcionament de l’equipament. A l’exterior, la senzilla volumetria del mercat actua, dins del barri, com a element ordenador dins d’un entorn d’allò més variat, on l’evolució urbana ha generat petites, encara que mai greus, incoherències de llenguatge arquitectònic.

El segon aspecte es refereix, per tant, a la seva arquitectura.

L’edifici del mercat s’inscriu en un moment històric ben determinat a Barcelona, a Espanya i a Europa. Un moment en què el formigó va tenir un protagonisme notable.  Térmens Mauri va ser capaç de fer servir un llenguatge suficientment quotidià a l’exterior del mercat, per vehicular una bastida absolutament moderna i un xic agosarada en la seva geometria tant senzilla i alhora tant potent. La unió entre l’esquema tipològic de una arcaica planta central i l’esquema estructural modern d’un joc de nervadures de formigó armat va ser exitosa en crear una gran funcionalitat espacial que, en el seu interior, no és exempta de valors estètics i de un punt sorprenent com ara el mini edifici de l’administració. És, en definitiva, un episodi poc habitual dins de l’arquitectura barcelonin.

El tercer aspecte es refereix a la seva relació amb el panorama arquitectònic internacional de la època.

Ramón Térmens Mauri va ser un bon arquitecte molt arrelat al districte d’Horta i el seu horitzó cultural i artístic ressentia molt de la època, lligat a la seva vinculació amb la pintura i amb la docència a l’Escola. En conseqüència, els edificis d’en Térmens Mauri sempre revelen una impostació molt més moderna del que pot transcendir de l’aspecte formal i dels detalls decoratius. És el cas del mercat d’Horta, que a una lectura superficial pot donar la impressió d’una construcció poc interessant i fins i tot banal, com a efecte d’un cromatisme discret i d’una solució bastant habitual a la corona exterior de la coberta, on se simula la sortida d’unes biguetes tradicionals. En realitat, l’edifici és part d’un conjunt ben extens a tot el continent (i més enllà) d’equipaments en planta central coberts en formigó amb solucions prou interessants tant a nivell de llenguatge com d’estructura. El mercat hortenc és, per tant, una mostra concreta i significativa d’un moment històric important en el desenvolupament de l’arquitectura del formigó a Catalunya i és un episodi clar de tota una tendència internacional.

Des de l’agrupació creiem que caldria protegir l’edifici del mercat d’Horta amb una salvaguarda específica, que defensi la seva impostació espacial, la seva articulació estructural i la seva composició arquitectònica amb la cura que tota modernització funcional, tècnica o estètica, no comprometi la percepció interior i exterior d’una obra molt significativa per el districte i per el seu testimoni d’arquitectura de la gran època del formigó.