XXVIIIè CURSET: ELS TEATRES

ELS TEATRES. EL PATRIMONI TEATRAL ENTRE L’ESPLENDOR I LA MISÈRIA.

XXVIIIè Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni

Del 15 al 18 de desembre de 2005

Director: Xavier Fabré i Dilmé

Equip organitzador:

Programa

WEB

Oportunitat del Curset a desembre 2005
Recentment a tot Europa s’ha produït una notable recuperació del patrimoni teatral de la qual en són testimoni les intervencions al Teatre alla Scala de Milà, obra d’ Elisabetta Fabbri i Mario Botta, Teatre La Fenice de Venècia, de Massimo Scheurer i Giovanni da Pozzo, Teatre Real de Madrid, de Francisco Rodríguez de Parterroyo, Teatre Mariinsky de St. Petersburg, de Xavier Fabre i Rafael Dajanov, Teatre Pretruzzelli de Bari, de Carlo Blasi i al Teatre Circ de Braga, de Paulo Prata Ramos, Sergio Borges i Sergio Carvalho. Totes aquestes intervencións van ser exposades pels seus propis autors en el XXVIII Curset de Patrimoni i el també recentment ampliat i reconstruit Gran Teatre del Liceu, a manera d’amfitrió simbòlic, va ser el marc del sopar de benvinguda i germanor dels congressistes.

Però, més recentment encara vam tenir notícia de la destrucció pel foc, després d’anys d’abandonament, del Teatre Apolo de Vilanova, el darrer Teatre-Circ de Catalunya -és en episodis com aquest on rau la misèria del patrimoni teatral- desaparegut per pura deixadesa municipal el dia 2 de febrer 2005. És sorprenent que el patrimoni teatral desaparegut o abandonat digui –segons els professionals del món del teatre- el que té més possibilitats escèniques, més valors per a crear i generar espais aptes a l’acció dramàtica. Aquesta paradoxa, que va exposar Antoni Ramon, posa de manifest la manca de diàleg que hi ha entre els diversos col.lectius professionals que intervenen en els edificis teatrals i, sobretot, la pròpia administració.

Rehabilitar és tornar a fer hábil. Intervenir en el Patrimonio teatral és fer teatre
Intervenir en el Patrimoni Teatral és bàsicament fer teatre, produir accions teatrals, això els arquitectes no ho hem d’oblidar de la mateixa manera que tampoc hem de perdre de vista que rehabilitar és tornar a fer hàbil alguna cosa, procurar que recuperi la seva habilitud. Rehabilitar un edifici és recuperar la seva funcionalitat, la capacitat per a desenvolupar la funció per a la qual va ser construit. Si alguna funció ha canviat profundament en els darrers anys aquesta és la funció teatral i per tant els antics edificis teatrals, en molts casos, han quedat obsolets i desfasats.

Calia revisar què és el que ha canviat en la funció teatral, per què es dóna el desajust entre edifici, les seves potencialitats i les expectatives o necessitats d’ús. Aquest va ser el gruix de les discusions i de les ponències del curset. Durant aquells dies es va posar de manifest que el desencaix es produeix no només per qüestions de tecnologia, d’equipament i seguretat dels vells edificis sinó per la manera d’entendre l’acte teatral, la relació entre públic i escena, la manera de concebre l’espai escènic i el desenvolupament de l’acció dramàtica. Totes aquestes coses i moltes més són les que vam poder escoltar dels professionals del teatre. A partir de les ponències i de les taules rodones es va establir el marc d’un diàleg polifònic que encara continua després del propi curset.

Professionals del teatre i arquitectes asseguts en una mateixa taula
El XXVIII Curset de patrimoni va ser un debat obert en que les diverses ponències van propiciar la discusió interdisciplinar. Així, a més dels arquitectes que ens van explicar les seves experiències en els grans teatres d’òpera abans esmentats, hi havia també els arquitectes que van presentar les rehabilitacions de teatres dramàtics com el Teatro Circo d’Albacete, de Juan Caballero i Emilio Sánchez, el Principal de Maó, de Joan Gomila i Domingo Enrich, el Municipal de Girona, de Manel Bosch, el Calderon de la Barca de Valladolid, de Sebastián Araujo i Jaime Nadal, el Kursaal de Manresa, de Joan Forgas, el Lliure de Barcelona, de Francesc Guàrdia, el Principal de Sabadell, de Lluís Dilmé i Xavier Fabré, el Corral de Comedias de Almagro, de Felipe Delgado, el Liceo Antzokia de Gernika, de Jesús Aldama, o el Metropol de Tarragona, de Josep Llinàs entre d’altres.

Però el debat pròpiament pluridisciplinar va venir de la mà dels especialistes en escenotècnia Joan Domenech i Paolo Ramos; l’especialista en acústica Dr. Higini Arau; el ballarí Toni Mira; Joan Font, director d’Els Comediants; Sergi Belbel autor i director de teatre; els directors Mario Gas, Ignacio García, Sílvia Ferrando; els escenògrafs Jean Guy Lecat i Quim Roy; Joan Matabosc director artístic del Liceu; l’artista plàstic Perejaume presentant obra pròpia a propòsit dels teatres i la producció cultural sota el títol de Platea Abrupta; Oriol Picas i Ives Chapon ens van exposar els criteris d’intervenció des de la Oficina de Difussió Artística de la Diputació de Barcelona; Xavier Filella, Regidor de Cultura de Reus, ens va fer cinc cèntims de la gestió teatral municipal a la seva ciutat on en els darrers anys s’ha recuperat el Teatre Fortuny i el Teatre Bartrina. Ramon Bosch, subdirector general de Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya, ens va parlar de la política cultural en matèria d’edificis teatrals. Tots ells varen contribuir a donar una visió plural de la recuperació d’espai escènic, de la rehabilitació dels teatres.

El darrer dia, el diumenge 18 de desembre, el Curset es va traslladar al Teatre Lliure de Barcelona. En aquest nou escenari, entre altres participants, en Francesc Guàrdia ens va ensenyar l’obra realitzada sobre l’antic Palau d’Agricultura de l’Exposició de 1929 per a esdevenir el nou centre de producció dramàtica Teatre Lliure i Federico Correa va parlar de la seva experiència en els grans teatres d’òpera. Aquest any el curset estava adreçat com de costum a totes les persones interessades en el patrimoni arquitectònic però també, i amb la mateixa intenció, a totes les persones interessades en el teatre, professionals del teatre i estudiants del teatre. Vàrem tenir el suport de l’Institut del Teatre i del Gran Teatre del Liceu a més de l’habitual suport institucional amb que sempre ha comptat el curset de patrimoni.

Viatge als orígens entre les dues més esperades rehabilitacions teatrals
Com darrerament ja ha esdevingut una tradició, el XXVIII Curset també va anar precedit d’un viatge la primera setmana de desembre per a entrar en matèria. Així vàrem fixar un inici i un final que ens servís per conèixer de la mà dels propis autors les dues darreres rehabilitacions teatrals que més expectatives han generat, explicat en directe pels seus responsables com a avançament de les seves pròpies ponències: La restauració i ampliació del Teatre Alla Scala de Milà i la reconstrucció del Teatre La Fenice de Venècia, aquestes dues grans fites ens emmarcaven físicament el territori més ric en història teatral del món ón entre molts d’altres edificis teatrals del XVIII i del XIX es conserven encara els tres primers teatres moderns.

Efectivament vàrem poder visitar el naixement del tipus arquitectònic; els primers teatres moderns, la recreació del teatre clàssic dins dels palaus del renaixement Italià: El Teatro Olimpico d’Andrea Palladio a Vicenza (1580), el Teatro Olimpico de Vincenzo Scamozzi a Sabbioneta (1588) i el Teatro Farnese de Giovan Battista Aleotti a Parma (1617). Aquesta visita als orígens va suscitar força reflexions sobre el desenvolupament tipològic del teatre i alhora sobre el seu futur i el sentit de la seva rehabilitació.

Xavier Fabré

Director del XXVIII Curset de Patrimoni Arquitectònic