XXIè Curset: EL PATRIMONI INDUSTRIAL, VELLES ESTRUCTURES, NOVES ACTUACIONS

EL PATRIMONI INDUSTRIAL, VELLES ESTRUCTURES, NOVES ACTUACIONS

XXIè Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic

Del 10 al 12 de desembre de 1998

Director: Antoni Vilanova i Omedas

Equip: Carles Agell i Magrinyà, Glòria Bassegoda i Vilagrassa, Montserrat Caldés i Torrent, Demetrio Campolo, Assumpció Feliu i Torras, Joan Manuel Nicolàs i Monsonís, Joan Rodríguez i Rodríguez.

Col·laborador: Karin Elke Hofert Feix

La voluntat de consolidar el tradicional Curset entre els professionals vinculats al patrimoni, mitjançant continguts específics, obliga a plantejar aspectes que per la seva actualitat o transcendència siguin especialment atractius. Es pretén encetar un debat general sobre els efectes de la industrialització produïda a partir del segle XIX, en la transformació del patrimoni industrial com a mitjà per a valorar la seva recuperació.

A les portes del nou segle, Europa tornava a mirar les cada cop més escasses estructures fabrils del passat, en un darrer reconeixement a la transcendència i significat que van tenir moltes d’aquestes en els orígens de la industrialització dels nostres països. Així, la difícil situació continental viscuda entre els anys 1950 i 1960 sota la càrrega de la destrucció de les ciutats i, per descomptat, de les fàbriques a causa de la guerra va obligar a encetar un procés de modernització. Els sistemes de producció estaven arruïnats i sense possibilitat de renovació. Mentre a la majoria d’estats la transformació de les estructures de producció es fonamentava en la injecció econòmica del Pla Marshall, a la Gran Bretanya es continuava emprant models de fabricació heretats de la revolució industrial del segle XIX. Aquest orgull pel seu passat generava en moltes persones l’interès de conéixer i saber la història de la ciència. La reivindicació del caràcter més íntim, però, no es referia únicament a les màquines, sinó que també posava de relleu els conjunts fabrils, els barris obrers i les ciutats industrials.

A Catalunya, anys més tard, es va experimentar un sentiment similar. Les aglomeracions amb una significativa herència industrial van esdevenir nuclis més o menys organitzats enfrontats a les polítiques dictatorials del desarrollismo económico. La construcció de moltes ciutats es feia sense tenir en compte el patrimoni més recent. Pràcticament, la garantia única per a la protecció d’un element arquitectònic era disposar d’un condicionament artístic, en molts casos entès com a bé religiós.

Desprès de la impunitat en la desaparició d’elements molt representatius i per tal d’evitar-ne l’enderroc d’altres, van començar a organitzar-se col·lectius de ciutadans a l’entorn de les associacions veïnals, que forçaren les noves administracions democràtiques a recuperar un bon nombre d’antigues instal·lacions industrials, com a nous espais per al lleure i la cultura, evitant així el perill de la seva desaparició imminent.

El paper dels professionals inserits en aquests col·lectius va ser fonamental per estudiar i analitzar les nombroses empremtes deixades pel desenvolupament industrial. Principalment edificis, però també maquinària, objectes, documents, pel·lícules, fotografies, dibuixos, etc.., apareixen per deixar palès un coneixement sobre les formes d’organitzar i les relacions laborals del passat.

Un cop superada la transició democràtica amb un destacat esforç i treball a contra-rellotge, va arribar un període de relaxació on es prioritzaven de nou altres interessos allunyats de la recuperació del patrimoni arquitectònic en general.

Dins un nou cicle marcat per unes polítiques que tendeixen a l’apropament del ciutadà, es torna a parlar de la racionalització en els usos del sòl. Factors com el medi ambient, el paisatge i l’entorn, així com els conceptes de reciclatge i aprofitament, donen un nou gir de cara a veure noves possibilitats a les estructures fabrils antigues que encara resten escampades pel territori o dins de les ciutats. Aquesta situació obliga als tècnics a elaborar inventaris patrimonials i decidir posteriorment, els elements subjectes de la inclusió en un catàleg, amb l’específica protecció de cada cas. Els criteris s’han de fixar atenent al treball de col·lectius professionals diversos.

Per la representativitat de les tipologies edificatòries singulars, les dimensions i la ubicació, els edificis o conjunts industrials constitueixen una realitat a considerar dins el patrimoni arquitectònic.

La possibilitat de portar al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la reflexió teòrica i el debat sobre actuacions en aquesta temàtica, en el marc del XXIè Curset sobre la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, així com les altres activitats complementàries com les visites; el tradicional sopar en el marc de les Caves Codorniu; la mostra de publicacions; la inauguració d’una exposició al COAC, etc.., representen un seriós desafiament per implicar una pluralitat d’àmbits disciplinaris.

Sota el títol El Patrimoni Industrial: velles estructures, noves actuacions, les jornades es desenvolupen amb la intenció d’acostar-nos al present, sense oblidar les dinàmiques forjades al llarg dels anys. El Curset s’estructura a l’entorn de tres àmbits de discussió:

• Intervencions en el marc urbà en transformació (Barcelona, Bilbao, Londres i Berlin)
• Intervencions en el marc territorial (Catalunya, País Basc, Bèlgica i Itàlia)
• Polítiques d’intervenció: iniciatives particulars, organismes i institucions privades i/o institucions públiques

També es mostren actuacions singulars, imaginatives o polèmiques, algunes d’elles acompanyades amb visites sobre el terreny, per posar de manifest les escales i magnituds diferents de les estructures industrials i els nous tractaments des de posicions clarament diferenciades:

• Actuacions en espais o àrees obertes, anomenades de paisatge industrial (Parc fluvial; Canal industrial del Ter; les Colònies industrials; la Ria de Bilbao, etc…)
• Actuacions per a la recuperació de vells contenidors industrials com equipaments de ciutat (Vapor Vell de Sants; Tecla Sala; Casaramona,…)
•  Actuacions dins del patrimoni industrial per promoure programes de musealització en el mateix lloc (mNACTEC; Clot del Moro, etc…)
• Nous corrents de recuperació d’indústries fabrils: Els lofts (Vapor Llull)

Les visions “in situ” així com les respectives conferències d’alguns projectes en curs l’any 1998, com la fàbrica Casaramona, la Tecla Sala i el Vapor Vell, pretenen obrir un diàleg sobre el grau de respecte que cal tenir pel model tipològic original, enfront del nou rol atorgat a l’edifici d’acord amb la solució arquitectònica proposada. No es pot oblidar, doncs, que tots els períodes artístics han definit uns criteris d’estil i ornamentació, fins i tot en els conjunts fabrils, oferint una clara resposta a les exigències formals de cada etapa.

La recuperació total o parcial dels usos originals, pot donar lloc a impregnar velles estructures d’uns valors culturals aportats per la història més o menys recent. A través d’aquest camí, es passa revista als programes o alternatives de musealització que estableixen una simbiosi entre el contenidor i el contingut, sent un dels principals camps europeus en la reutilització del patrimoni industrial. Un exemple paradigmàtic, és el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) a Terrassa. La seu central, instal·lada dins un marc arquitectònic únic com és l’antic Vapor Aymerich, Amat i Jover, expressa totes les sensacions necessàries per sentir-nos transportats al primitiu món industrial. El mNACTEC ha esdevingut a Catalunya el motor d’un sistema de museus temàtics, que es van situant generalment dins les antigues seus fabrils, recuperant l’arquitectura i el patrimoni d’acord amb el contingut més adient.

També es just reconèixer el protagonisme del Vallès en la industrialització de Catalunya. Les ciutats de Sabadell i Terrassa han estat des de sempre, capdavanteres en la salvaguarda dels seus exemples arquitectònics més notables. Per aquest motiu, el Curset ret homenatge a la comarca, celebrant-hi els actes de cloenda dins el Vapor Universitari, seu de la Delegació del Vallès del COAC.

Finalment, les jornades es veuen complementades per la inauguració, a la Sala d’Exposicions del COAC, de l’exposició itinerant “Ciutat i fàbrica, un recorregut pel patrimoni industrial de Barcelona” amb l’afany de dignificar els valors d’aquestes estructures presents a diferents districtes de Barcelona.

Es vol mostrar la oportunitat única que, com afirmava el llavors president de l’AADIPA Francisco J. Asarta, “ja es va desaprofitar durant les transformacions que suposaren els Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona” i que configura un terreny amb grans possibilitats de futur per l’exercici professional dels arquitectes i els urbanistes.

PROGRAMA

Dijous, 10 de desembre de 1998

 

MATINAL PRÈVIA, visites

 

9:30 visita a la fàbrica Casaramona (Josep Puig i Cadafalch, 1909-1911)centre Cultural de la Fundació “La Caixa”Antoni Quintana i Poblet, Enginyer industrial. SUMASA. Subdirector d’obres especials

 

11:00 visita al Vapor Vell de Sants (1844) escola primària i biblioteca de barri. Josep Maria Julià i Capdevila, arquitecte autor del projecte

 

13:00 visita a la fàbrica Tecla Sala (Caludio duran i Ventosa, 1882) Biblioteca i Sala d’exposicions Marisa Martínez i Oliveira, Arquitecte de l’ajuntament de l’Hospitalet Albert Viaplana i Vea, arquitecte autor del projecte.

 

RECEPCIÓ: vestíbul del COAC

 

16:00 Recepció de cursetistes. Lliurament de credencials i documentació

 

SESSIÓ D’OBERTURA: Sala d’actes del COAC

 

16:30  inauguració oficial del XXIè Curset sobre la intervenció del patrimoni. Joan B. Mur i Soteras, Arquitecte. Degà de COAC

 

16:45 Presentació del XXIè Curset El patrimoni industrial: velles estructures noves actuacions.

            Introducció al programa

 

            Antoni Vilanova i Omedas, arquitecte. Director del Curset

            Francisco J. Asarta Ferraz, arquitecte. President de l’AADIPA

            Joan M. Nicolás i Monsonís, arquitecte. Coordinador de l’àmbit de patrimoni del Coac.

 

17:00 Il recupero del patrimonio industriale i Europa

            Massimo Negri, fundador de l’ European Museum of the Yeard Award (EMYA)

 

17:45 Fábricas y chimeneas:

La imagen del pasado industrial de Barcelona

Paul Boswell, Llicenciat en Belles arts pel California Institute of the Arts.

 

18:30 Pausa – cafè

 

19:00 El Vapor Vell de sants.

            Una recuperació llargament reivindicada

Josep Maria Julià i Capdevila, arquitecte autor del projecte. Cap de la unitat operativa d’edificació de l’Ajuntament de Barcelona

 

19:45 Fàbriques privades, espais públics

Josep Maria Huertas i Claveria, Periodista i escriptor.

 

20:30 Col·loqui

Massimo Negri, Paul Boswell, Josep M Julià, Josep Maria Huertas i Josep Xarles

 

 

INAUGURACIÖ EXPOSICIÓ

 

21:15 Inauguració de l’exposició itinerant Ciutat i Fàbrica, un recorregut pel patrimoni industrial de Barcelona

 

Xavier Basiana i Vers, Martí Checa i Artasu, Antoni Vilanova i Omedas, coordinadors de l’exposició “Ciutat i fàbrica”.

Josep Alabern i Valentí, President del Museu de Ciència i la Tècnica i de arqueologia industrial de Catalunya.

Guim Costa i Calsamiglia, Vocal de Difusió del Coac.

 

Divendres, 11 de desembre de 1998

 

SESSIÓ I: Sala d’actes del COAC

 

9:00 El patrimonio industrial en el País Vasco: preexistencias, permanencias, desapariciones.

 Joaquin Cárcamo Martínez, aparellador

Marta Zabala Llanos, Historiadora de l’art. Asociación del Patrimoni Industrial

 

9:45 Ría de Hierro. Bilbao.

            Iñaki Uriarte Palacios, arquitecte

 

10:30 Políticas europeas de intervención sobre el patrimonio industrial

José María Ballester, Cap del Servei de Patrimoni Cultural del Consell d’Europa. Secretari General. Estrasburg.

 

11:00 Pausa – cafè

 

11:30 El Vapor Llull, un possible model arquitectònic per a la recuperació d’un barri industrial obsolet

            Cristian Cirici i Alomar, Carles Bassó i Vidal, Arquitectes autors del projecte

 

12:15 El futur centre d’exposicions de la Fundació la Caixa a Barcelona. La Transformació de l’antiga fàbrica tèxtil Casaramona (J. Puig i Cadafalch, 1909-1911)

            Lluís Monegal i Agustí, arqueòleg. Director General de la Fundació La Caixa

            Francisco Asarta Ferraz, arquitecte

            Roberto Luna i Fernández, arquitecte autor del projecte

 

13.:15 Col·loqui

             Joaquin Cárcamo, Marta Zabala, Iñaki Uriarte, José María Ballester, Cristian Cirici, Carles Bassó, Lluís Monegal, Francisco Asarta, Roberto Luna i Xavier Basiana

 

           

VISITA. Caves Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia

 

15:30    Sortida en autocar

 

16:30    Recepció i visita a les instal·lacions     

Cellers (1901-1904) Torre Can Codorniu (1906) (Josep Puig i Cadafalch)

 

Josep Maria Martí i Cardús, Director d’imatge i Comunicació de Codorniu, SAl

 

SESSIÓ II. Sala d’actes de les Caves Codorniu

 

18:00    Rafael Guastavino i Moreno, 1842-1908: Enginy en I’arquitectura del segle XIX 

               Jaume Rosell i Colomina, Aparellador i doctor en Història de I’Art

 

18:45    Remodelació dels laboratoris de Química i Física de I’EscoIa d’Enginyeria Tècnica Industrial (UPC)Antiga fabrica Batllo de Barcelona (Rafael Guastavino i Moreno, 1870-1875)

Josep Samsó i Llenas, Francesc Albardané i Llorens, Arquitectes autors del projecte

 

19:30    La recuperació com a espai museístic i ruïna visitable de I’antiga fabrica de ciment del Clot del Moro a Castellar de n’Hug

(Rafael Guastavino i Moreno, 1901-1904)

Teresa Rovira i Llobera, Arquitecte autora del pla director del conjunt

 

 

SOPAR. Sala capitular de les Caves Codorniu

 

20:15    Sopar ofert per I’organitzacio amb el suport de Codorniu, SA

 

Dissabte, 12 de desembre de 1998

 

SESSIÓ III. Sala d’actes del COAC

9:00      El parc fluvial com a instrument de revalorització del patrimoni industrial: el cas del Baix Berguedà

Pere Vail i Casas, arquitecte

 

 

9:45      El canal industrial del Ter, 1829-1839 Manlleu

Miquel Surinach i Pla, Arquitecte

 

 

 

 

10:15    La fabrica Sanglas a Manlleu Museu Industrial del Ter

 

Carles Ferrater i Lambarri J. M. Montaner i Martorell, Arquitectes autors del projecte

 

 

11:00    Pausa – Cafè

 

 

11:30    Sabadell, una ciutat industrial

Manel Larrosa i Padro, Arquitecte. Exregidor d’Urbanisme de I’Ajuntament de

Sabadell

 

 

 

12:15    1 + 1=1. Biblioteca Central a la Tecla Sala de I’Hospitalet de Llobregat (Claudi DuraniVentosa, 1882)

Albert Viaplana i Vea, Arquitecte autor del projecte

 

13:00    Reaffecter et restaurer des batiments industriels anciens en Belgique. Une tentative de bilan a partir de trois décennies d’experiences: 1968-1998

Patrick Viaene, Historiador de I’art

 

SESSlÓ VI. Sala d’actes del COAC

 

16:30 Piccola e grande dimensione nel recupero del patrimonio industriale in Italia

Augusto Vitale, Arquitecte

 

17:30 The view from Thames Wharf

Simon Smithson, Arquitecte. Associate Director Richard Rogers Partnership.

 

18:30    Pausa – Cafè

 

 

19:00    Stadtebau ist Erinnerung Anmerkungen zur Kritischen Rekonstruktion

            Josef Paul kleihues, Arquitecte

 

20:00    Col·loqui

            Augusto Vitale, Simon Smithson i Josef Paul Kleihues

 

COMIAT DE LES SESSIONS. Sala d’actes del COAC 20:30

 

Comiat de les sessions del XXIè Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC)

Lliurament de diplomes

 

Jesús Alonso i Sainz, Arquitecte. President de la Demarcació de Barcelona del COAC

Antoni Vilanova i Omedas, Arquitecte. Director del XXIè Curset

 

 

 

 

 

 

Diumenge, 13 de desembre de 1998

 

VISITA. Antic Vapor Aymerich, Amat i Jover. Terrassa

9:00 Sortida en tren especial Automotor Brill (1920) dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)

 

10:15    Recepció oficial i benvinguda a la ciutat de Terrassa i a l’antic Vapor Aymerich, Amat i Jover, seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)

            Eusebi Casanelles i Rahola, Director del mNACTEC

Sr. Josep M. Huguet i Reverter. Director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat            Excm. Sr. Manuel Royes i Vila. Alcalde de Terrassa. President de la Diputació Barcelona.

 

10:45    Pausa – Cafè

 

11:15    La recuperació del patrimoni industrial català: el paper de I’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCT)

Creació del Sistema del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

            Assumpció Feliu i Torras. Dra. en Historia de I’Art Vice-presidenta de I’AMCT

Josep Alabern i Valentí Enginyer Industrial President de I’AMCT

Eusebi Casanelles i Rahola, Enginyer industrial. President executiu de I’lnternational  Comittee for the Conservation of the Industrial Heritage (TICCIH)

 

12:15    El condicionament del Vapor Aymerich, Amat i Jover (Lluís Muncunill, 1909)

            Joan Margarit i Consarnau, Carles Buxadé i Ribot Arquitectes autors del projecte.

 

12:45    Visita a I’edifici del mNACTEC i a les exposicions permanents: Energia La Fabrica Tèxtil El Transport

Acompanyats de Casanelles, J. Margarit i C. Buxadé, Jaume Matamala, administrador, Jaume Perarnau, cap de Conservaci6, Documentaci6 i Estudis del mNACTEC, i Àngels Solé, cap de Difusió i Exposicions del mNACTEC.

 

CLAUSURA. Delegació del Vallès del COAC

 

14:00 Sortida en autobús cap al Vapor Universitari de Terrassa

 

14:30    Acte de clausura del XXIè Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic

Vapor Universitari de Terrassa. Seu de la Delegació del Vallès del COAC.

Jesús Alonso i Sainz, Arquitecte. President de la Demarcació de Barcelona del COAC Octavi Torres i Rosell Arquitecte, Delegat del Vallès, demarcació de Barcelona COAC Antoni Vilanova i Omedas Arquitecte Director del XXIè Curset

Joan M. Nicolás i Monsonis Arquitecte, Coordinador de I’Ambit de Patrimoni.

Francisco J. Asarta Ferraz Arquitecte President de I’AADIPA

 

15:00    Dinar-refrigeri ofert per la Delegació del Vallès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Vestíbul del Vapor Universitari de Terrassa