Juli Batllevell, un gaudinià oblidat
Inici:
Fi:
Museu del Gas.Fundació Gas Natural Fenosa, Plaça del Gas 8 08201 Sabadell
De dimarts a dissabte, de 10 a 14h i de 16 a 20h. Diumenges de 10 a 14h
Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 1928) és autor, entre moltes altres obres, de l’edifici que va acollir la fàbrica La Energía, actualment seu del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa.
Sabadell a cavall de dos segles
La vida quotidiana del Sabadell del tombant del segle XIX al XX seguia el ritme dels telers de les seves fàbriques tèxtils. Entre els anys 1890 i 1910, la població de la ciutat va passar dels 20.000 als 30.000 habitants. Aquest creixement demogràfic va comportar la necessitat d’ampliar la trama urbanitzada d’un terme municipal que va veure multiplicar els seus barris. Els edificis industrials es van situar, principalment, al municipi i a la riba del riu Ripoll. Mentrestant, la Rambla va esdevenir un eix dinàmic i vertebrador de la vida social, econòmica, política i cultural de la ciutat.
Durant aquest període, Sabadell es va consolidar com una de les ciutats capdavanteres en el procés d’industrialització a Catalunya, modernitzant-se i contribuint al desenvolupament de noves fonts d’energia i noves formes d’organització del treball. A les fàbriques, les condicions de treball eren feixugues i la presa de consciència d’una part de la classe treballadora va propiciar el naixement i la consolidació d’organitzacions sindicals que lluitarien pels drets dels obrers. Són anys que es caracteritzen per l’aparició de teatres, cafès, hotels, restaurants i societats recreatives, culturals i artístiques que van aportar un contrapunt a la ciutat industrial.
Per a la consolidació industrial de Sabadell hi van contribuir nombroses famílies de fabricants, que van edificar els despatxos als carrers més cèntrics de la ciutat. Entre molts altres, van ser els Successors de Bonaventura Brutau, Prat Carol y Cía., Successora de Cuadras i Prim SA, Enric Turull i companyia, Joan Gorina i fills, Martí Morral Badia, Buxeda, Sampere, Badia, Baygual, Mateu Brujas, Successor de Duran Cañameras i Balsach y Cía.
Un passeig per la vida de Juli Batllevell i Arús
Juli Batllevell i Arús neix a Sabadell l’any 1864, fill de Gabriel Batllevell i Tort -mestre d’obres- i de Dolors Arús i Viver. El 1895, Juli Batllevell obté el títol d’arquitecte a Madrid i el 1895, després de guanyar un concurs d’oposició, és nomenat arquitecte municipal de Sabadell. L’any 1897, contrau matrimoni amb Antònia Poal i Coret, amb qui tindrà quatre fills. L’any 1900, la família Batllevell es trasllada de Sabadell a Barcelona, fixant residència i despatx al carrer Roger de Llúria.
Durant el seu exercici com a arquitecte municipal de Sabadell, Juli Batllevell realitza diverses millores en el traçat urbà i projecta edificis emblemàtics, entre els que es destaquen l’Hotel Suís, el Teatre Euterpe i la construcció de l’empresa Juan Brujas en comandita de la que va ser continuadora La Energía SA, seu de l’actual Museu del Gas.
Paral·lelament al desenvolupament de les seves atribucions com a arquitecte municipal a Sabadell i Badalona, Juli Batllevell va projectar diverses obres d’encàrrec privat a Sabadell, Barcelona, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Terrassa i Sant Vicenç de Jonqueres. Els encàrrecs privats que va obtenir Batllevell van ser de procedència molt diversa i el van portar a projectar edificis industrials i despatxos tèxtils, cases senyorials i d’estiueig per a la burgesia, però també cases de factura més senzilla.
Juli Batllevell va morir l’any 1928 a Barcelona a l’edat de 64 anys.
La mirada arquitectónica. L’aventrua de l’eclectisisme
Juli Batllevell i Arús ha estat fins ara un dels col·laboradors menys coneguts i estudiats d’Antoni Gaudí. Va treballar de forma puntual al costat de l’arquitecte de Reus, tant a la Casa Calvet com al Park Güell. Tot i així, Batllevell no esdevindria deixeble de Gaudí, sinó que es va mantenir en una pluralitat d’estils, que van del Modernisme a l’Eclecticisme i al, més avançat, Noucentisme, unes opcions estètiques que adaptava a les condicions de cada encàrrec i, fins i tot, a cada ciutat on va treballar.
Així, en una època en què proliferava l’arquitectura d’autor, Batllevell va optar per mostrar-se calidoscòpic i dispers, adaptant l’estil al condicionament de cada encàrrec i, fins i tot, a cada emplaçament, barri o ciutat. El comú denominador de les seves obres destacades no és la unitat d’estil, que les faria recognoscibles d’entrada, sinó d’altres virtuts menys visibles a primera vista com ara l’eficàcia en cada encàrrec, la discreció, la concepció dels espais i la fluïdesa entre aquests, la bona distribució, la concepció pràctica, la lluminositat, l’emplaçament i la integració en l’entorn.
En plena consolidació del Modernisme, entrat el 1900, Batllevell va mantenir diverses opcions estètiques i va elaborar una manera de composar més a la moda. Així, mentre a Sabadell usava, especialment, els estucs en forma de maó i de carreus, els arcs rebaixats, els elements florals de pedra artificial, els merlets, els esgrafiats i les decoracions puntuals de mosaic o de trencadís, a Barcelona s’inscrivia en l’onada Art Nouveau dels elements vegetals i neorococó, a la vegada que podia fer edificis d’estil neoplateresc o el Beaux-Arts afrancesat que s’acabaria imposant a la dècada de 1910, quan el Modernisme començaria a decaure.
Activitats relacionades
Presentació del llibre Juli Batllevell, un gaudinià oblidat a càrrec del seu autor, Josep Casamartina, en diàleg amb Ferran Mascarell, Daniel Giralt-Miracle i Pere-A. Fàbregas.
Auditori de la Fundació Gas Natural Fenosa.
15 de maig de 2012, a les 19.00 h.
Més informació.
Servei educatiu
Visites comentades i tallers didàctics de l’exposició, amb cita prèvia.
Informació i reserves: T. 902 232 858
activitatsmuseugasfgnf@gasnatural.com
Més informació.
Horari: de dimarts a divendres, a les 9.30 h i a les 11.30 h.
Durada: 2 hores aproximadament.