web

RE-COOPERAR | R-LAB | EME3_2013

R-LAB
R-lab és un laboratori de l’arquitectura que pretén oferir un altre punt de vista en els models educatius de les escoles d’arquitectura, vigoritza als estudiants a participar en la societat que els involucra.

Les intencions d’aquest laboratori són principalment educatius amb l’objectiu de difondre la necessitat social de l’arquitecte.

L’estratègia d’ensenyament que R-LAB esbossa, és involucrar i acompanyar els estudiants a través d’un projecte d’arquitectura real durant tot el procés, treballant en tres idees principals: la necessitat, de processos i definició.

Data: 27 al 30 juny 2013
Lloc: Fabra i Coats

La Fabra i Coats recinte ofereix diversos edificis i espais a l’aire lliure, molts dels quals estan actualment en desús a causa del context conjuntural. Creiem que és convenient donar suport l’activació d’aquest espai únic a Barcelona, ​​a través de la revitalització dels tres espais: una fàbrica en desús serà la seu de la part d’exposició de la “share-it”, el pati exterior (eme3_plaza) serà el lloc de el “build-it”, i part de la fàbrica serà la seu central de les parts dinàmiques de la “share-it” (debats, xerrades, etc.) Així, d’una banda, el contenidor es posiciona com un exemple coherent de la línia discursiva eme3, i per l’altre costat, contribuïm a la vida del barri, amb el que una àrea de la cultura i de lleure per gaudir d’un estiu a la ciutat amb la seva família i amics.

Eme3 s’ha definit com un “Festival Internacional d’Arquitectura”. No obstant això aquest títol podria limitar el nostre treball, que, de fet, va molt més enllà.

Festival ja que el format és d’uns dies de trobada i intercanvi – amb alguns moments festius – però més que això és el resultat d’un cultiu de reflexions i intercanvis relacionats amb temes socials i culturals pertinents, que en realitat estan en constant canvi.

Arquitectura, encara que podríem definir-lo com “l’estudi d’arquitectura”, per tant una gran quantitat d’arquitectes que vénen estan presentant no arquitectura, i una gran quantitat de participants que no siguin arquitecte vingut a alimentar la temàtica amb les seues visions específiques.

El món que millor unir-se a nosaltres és internacional, ja que creiem que és imprescindible obrir el ventall de propostes per a una àmplia varietat de contextos: des dels pobles a grans ciutats, dels països en desenvolupament als països que aparentment presenten una “falta” de problemes, des contextos de crisi sobre l’economia, política, demografia, el clima, la societat, la cultura, etc En qualsevol d’aquests escenaris, les similituds en les estratègies per respondre a aquests problemes poden sorprendre, i la varietat de punts de vista que ens poden enriquir.

Pel que fa al contingut dels projectes a ser presentats, no esperem renders, plànols, càlcul d’estructura, la planificació urbana i obres …
El que realment ens interessa són les persones, així com les relacions amb el seu entorn, les seves activitats professionals, necessitats i emocions …
Llavors, per què aquesta definició del “Festival Internacional d’Arquitectura”? perquè no trobem un de millor per a la línia de pensament que hem desenvolupat des dels inicis.

Eme3 ha estat involucrat en temes relacionats amb la participació ciutadana, l’autogestió, l’economia col · lectiva, processos de baix a dalt, així com la reutilització d’espais i edificis abandonats, DIY, sistemes de codi obert, etc

En aquestes situacions, el professional interpreta el paper d’un mediador que desenvolupa projectes que estan presents en la ment col · lectiva, i requereix un catalitzador per materialitzar els projectes.

Quan veiem-d’Espanya-l’estat de la trucada del sistema capitalista, quan pensem en les teories de Paul Ehrlich sobre la probable caiguda de la nostra civilització (de la mateixa manera que totes les grans civilitzacions van caure) esperem que la societat donarà el pas necessari per al canvi de paradigma.
En el passat, eme3 ha vist iniciatives aïllades que ens ajuden a demostrar que altres models són possibles.
Aquest any tenim la sensació d’una expansió d’aquests temes, d’acord amb l’interès de la premsa i de les nombroses exposicions i trobades en curs. De fet, podríem definir com a símptomes de l’evolució d’alguns exemples, com l’explosió de crowfunding com una resposta a través de l’autogestió de les associacions es van unir per millorar el seu entorn de vida, també com una forma arquitectònica viable per sortir d’una professió en perill d’extinció en l’actualitat.
Un altre exemple és el creixent interès en els processos de participació, tant dels sectors polític i privat.

Amb aquesta visió, ens estem acostant a l’etapa de les utopies a la realitat. El que anomenem topías.

En la nostra pròxima vuitena edició ens proposem analitzar els següents temes:
• Nous usos per a l’espai públic urbà: des de l’autogestió, l’autonomia i projectes de col · laboració.
• Habitatge en situació de crisi (política, econòmica, ambiental, demogràfica): solucions als desallotjaments, al reagrupament familiar als països desenvolupats, l’anàlisi dels usos temporals dels espais no utilitzats, solucions d’habitatge d’emergència.
• Evolució de l’espai de treball: co-treball com un espai model i nous mètodes de treball i col · laboració.
La comunicació en xarxa ens ajuda a compartir les bones praxis. Generalitzant aquestes pràctiques té diverses etapes:
• Establir un marc legal reconegut: l’anàlisi de la nova associació financera d’intercanvi i, per exemple, donar valor al concepte de generar benestar en la societat, etc
• Donar suport l’educació mitjançant la introducció de nous conceptes abans esmentats en les universitats.
• Transmetre la comunicació i la sensibilització del públic a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials i la creació d’espais oberts accessibles a tothom. No només a les grans ciutats, sinó també en les comunitats mitjanes petites o aïllades amb menys recursos.
• Transmetre aquesta visió amb empatia i confiança, per tal d’observar, rebre i projectar d’una manera oberta i sensible.

Mitjançant l’anàlisi, el debat, el que demostra, cometre errors i compartir aconseguirem que la intel · ligència pública mostra que la utopia pot esdevenir una realitat.

Si som capaços de transmetre aquesta idea a algú que no estigui en aquest camp, a través de les propostes presentades en aquesta vuitena edició, estem aconseguint d’alguna manera l’objectiu de eme3.