Màster en Patrimoni Arquitectònic: Edificis, Ciutats i Paisatges (SEMIPRESENCIAL)

Director: Josep Fuses Comalada
Durada: (2250.00 hores), 90.00 ECTS
Dates de realització: del 18/10/2013 al 22/05/2015
Import matrícula: 1.980-2.200 € (primer curs, veure web)

web

Actualment, a la Universitat de Girona no hi ha cap màster que doni una sortida directa als arquitectes, que surten d’una formació dirigida fonamentalment a les obres de nova construcció, un sector actualment en crisi. A més, el programa vol donar resposta als professionals i als nous titulats del món de la construcció i de la planificació i de les àrees més humanístiques, com ara geografia o història de l’art, que vulguin apropar-se al tema de la restauració i regeneració arquitectònica, urbana i paisatgística del patrimoni, com un dels recursos disponibles per valorar-ne el potencial econòmic en camps molts diferents.

El patrimoni construït és una herència del passat que representa l’acumulació d’experiència i d’entitat en un territori físic i cultural. L’actual situació de crisi del sector social i immobiliari i la qüestionable qualitat urbana dels models de creixement adoptats en el passat posa èmfasi en la necessitat d’enfrontar-se amb tot el patrimoni construït, sigui el que trobem ara com a llegat immobiliari present en el territori, producte d’una intensa activitat durant els anys 80 fins al principi del segle XXI, sigui el que ja va ser reconegut segons el paràmetres de la Unesco, d’Icomos o de les administracions competents.

El màster ofereix eines tècniques, metodològiques i instrumentals per als professionals que desitgen relacionar-se amb el territori ja construït, amb la intenció d’investigar nous temes de projectes a escala arquitectònica, urbana i territorial que puguin ser objecte d’un renovat interès de les administracions locals o del sector privat.

Per aquest motiu, el curs està dirigit a la preparació d’arquitectes, urbanistes i geògrafs perquè es formin com a empresaris culturals, agents creatius dels sistemes locals i promotors no només de la conservació, rehabilitació, transformació i modificació de l’existent, sinó també com a generadors d’ingressos i creadors d’ocupació a partir del reconeixement de les necessitats actuals –i econòmicament sostenibles– dels diferents col·lectius ciutadans.