Informe sobre la renovació de les lluminàries de l’avinguda de Maria Cristina, dins el conjunt patrimonial de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929

En resposta a la sol·licitud formulada per la Direcció d’Arquitectura i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona el passat juny de 2021, la nostra agrupació va lliurar un estudi sobre l’evolució de l’enllumenat públic de l’avinguda de Maria Cristina.

Les primeres lluminàries elèctriques ocumentades són de 1919, amb motiu
de la inauguració de les 4 columnes de Puig i Cadafalch.

Però el 1929 són substituïdes per unes columnes de llum més o menys cilíndriques (conegudes popularment com “espàrrecs”) i pensades, precisament, per donar relleu al gran formalisme que té l’enllumenat elèctric espectacular en el diàleg amb l’aigua i els colors. Aquestes columnes, sovint atribuïdes erròniament a Carles Buïgas autor de la Font Màgica, varen ser ideades en realitat per l’enginyer Marià Rubió i Bellver i dissenyades per Jean-Claude Nicolas Forestier.

Els populars “espàrrecs” van desaparèixer a la postguerra, concretament en l’any 1945. Les autoritats franquistes els van eliminar i en el seu lloc s’instal·laren els fanals noucentistes de tres braços, amb bàcul de formigó prefabricat i les lluminàries de tulipa corbada pròpia del disseny de l’època.

Als anys 80 es van substituir per lluminàries de fosa també d’estil noucentista, que són les que perduren fins avui.