Catifes de ciment. El món de la rajola hidràulica

Amb l’exposició es pretén posar en valor la rajola hi­dràulica ja que és un objecte estretament vinculat a l’arquitectura catalana, a més a més d’haver estat abas­tament utilitzant entre 1890 i 1930. El discurs expositiu que s’ha articulat ens permet situar-ne els orígens, quins n’han estat els principals fabricants i la tècnica, i percebre’n l’evolució del disseny.

Un desconegut art modernista
De les diverses arts aplicades que conformen l’arquitectura modernista, la rajola hidràulica és un dels elements més originals i menys coneguts. Probable­ment el fet que sigui un tipus d’objecte pensat per ser trepitjat —amb les connotacions negatives que aquest acte porta associades— ha causat que se n’hagi estudi­at poc la naturalesa, la tècnica i l’evolució, i que encara avui se’n negligeixi la conservació o la salvaguarda quan es restaura un edifici antic. Malgrat tot, la seva presència atorga als espais una solució duradora, resistent, higiènica i de gran bellesa.

A Catalunya les empreses que en manufacturaren van comptar amb la col·laboració d’artistes i arquitectes reconeguts, com ara Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, An­toni Maria Gallissà o Rafael Masó, entre d’altres. La ràpi­da difusió que va tenir convertí aquestes vives catifes de ciment en un element íntimament lligat al desenvolupa­ment de l’ornamentació de l’arquitectura modernista. El seu èxit traspassà els límits d’aquest estil, i els seus dissenys menys bigarrats s’adaptaren al nou gust sorgit de l’art déco. Actualment, la rajola hidràulica viu un renaixement guiat per nous dissenyadors i arquitectes que continuen creient en les seves possibilitats constructives i ornamentals.

Activitats complementàries
– Presentació del llibre de Jordi Griset L’art del mosaic hidràulic a Catalunya, a càrrec de Vinyet Panyella, directora gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges.
Divendres 8 de maig, 19h.
A la Sala Gòtica del Museu de Maricel.