XXVè CURSET: 25 ANYS D’INTERVENCIÓ EN GAUDÍ. BALANÇ PER AL FUTUR
25 ANYS D’INTERVENCIÓ EN GAUDÍ. BALANÇ PER AL FUTUR
XXVIIè Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic
De l’16 al 19 de desembre de 2004
Director: José Luís González Moreno-Navarro
El XXV Curset es va plantejar amb l’objectiu de posar sobre la taula de debats tots els problemes conceptuals i d’ordre pràctic que planteja la restauració de les obres de Gaudí que són, como és ben sabut, extraordinàriament complexes. D’una banda, tenim la simple reparació o reposició de les parts malmeses pel pas del temps; d’una altra, les obres necessàries per adaptar un edifici de fa cent anys a les maneres de viure d’avui; i, en el cas de Gaudí, a més, es planteja una qüestió encara més punyent: què hem de fem amb els edificis que ell no va acabar.
En el cas de la reposició de parts malmeses, podem destacar dos situacions que no per conegudes són fàcils de resoldre: l’oxidació del ferro i la degradació de la ceràmica. En el cas de Gaudí, i en general de tots els modernistes, ens trobem amb una utilització del ferro de la qual, malgrat el que s’acostuma a dir, ja tenien prou dades per saber que era errònia. Per poc atents que haguessin estat a les lectures de les obres de Viollet-le-Duc, havien de saber que el ferro havia de quedar sempre a la vista. Les dificultats que planteja la seva reparació avui són en alguns casos gairebé insuperables.
Un dels casos analitzats va ser el dels pavellons de l’entrada al Park Güell, en els quals la utilització d’uns flejes a pocs mil·límetres de la superfície exterior ha estat gairebé impossible de resoldre, com també passa a la Casa Milà.
Aquestes consideracions i moltes d’altres ens porten a una conclusió òbvia però, en general, no explicitada: Gaudí no ho feia tot perfecte. És convenient entrar en l’anàlisi de les seves obres amb una actitud de dubte en relació amb la seva manera de construir, i no confiar-hi fins després d’haver confirmat fefaentment que ho havia fet bé.
En el cas de la ceràmica, ens trobem una situació diferent perquè no podem atribuir a Gaudí falta de previsió, ja que ell va fer servir la ceràmica del seu temps i no tenia perquè limitar-ne l’ús en funció d’una durada d’uns cent anys. En qualsevol cas, la ceràmica no dura més d’aquest temps i la disjuntiva actual sobre la manera en què es pot restaurar es pot plantejar dient: restaurem directament l’existent? La substituïm per una exactament igual? O hi posem una d’un grau de cocció més alt i més duradora però amb una textura i color ben diferents? La Casa Batlló, el Park Güell i l’Església de la Colònia Güell en són casos en els que van quedar exposades totes les alternatives
Els casos en el que es va poder veure com es pot transformar l’edifici per adaptar-ho a un nou ús van ser la cooperativa de Mataró, la casa Vicens, el Capricho, el Palau Güell, la Casa Botines de León, la Casa Batlló, i la casa Milà. En tots els casos les obres es van portar a terme per equips multidisciplinars d’arquitectes, historiadors i artesans que van fer uns acuradíssims estudis previs que van portar a unes intervenció respectuoses, encara que en el cas de la obra de Cantabria es van produir algunes discussions intenses degut a l’afegit de l’hivernacle que podem considerar com una part desapareguda de l’obra. De manera semblant, les reformes de la Casa Milà, fins i tot les reformes de les reformes fetes anys enrere, també van ser motiu d’un fort intercanvi d’opinions oposades.
El debat de com donar fi el que Gaudí no havia acabat ell és el que va plantejar discussions més violentes. Els dos casos que van crear postures més divergents són la Sagrada Família i la restauració efectuada sobre l’església de la Colònia Güell; dos casos que plantegen problemes ben diferents conceptualment.
Al temple expiatori, les explicacions dutes a terme per els tècnics i per el seu arquitecte director no van convèncer a tot hom però si a algun dels més notables invitats com ara Paolo Marconi que va destacar que gracies a tots els estudis fetes s’havia pogut trobar la base filològica que permetia fer una interpretació raonable del que hauria fet el mateix Gaudí per a continuar l’obra. Formant part de la sessió dedicada a la Sagrada Família, es va exposar l’operació de trasllat i restauració de les escoles fetes “provisionalment” al 1910, que ja havia esta precedida per un debat a la premsa.
Com cas ben diferent es van presentar les obres de la església de la Colònia Güell. No es tractava de continuar l’obra de Gaudí, la qual cosa en aquest cas és impossible, sinó de afegir un conjunt d’elements a fi i efecte de millorar la seva cobertura i protecció substituint els afegits, ja molt degradats, que sense cap criteri arquitectònic digne de l’edifici s’havien anat posant al llarg de 80 anys. L’operació es va aprofitar per a incorporar elements que augmenten la comprensió del caràcter inacabat de l’edifici. I tot sense variar el més mínim els elements autèntics de Gaudí. El dia de l’inici del Curset va ser aprofitat per un grup de dissidents per a presentar a la premsa una declaració en contra. Malgrat s’els va invitar a la sessió corresponent del Curset, no es van presentar i el debat es va continuar els mesos següents en la premsa.
Per tal de arrodonir el coneixement de la obra gaudiniana, es va invitar a les persones que més les coneixien a que parlessin dels edificis sobre els que encara no s’havien fet restauracions de gran calat, con ara el palau d’Astorga, les Teresianes, Bellesguard, i la casa Calvet.
Tal com recull el número de INDE de febrer de 2003, les opinions sobre el Curset, fet al final de l’any 2002 en que tot hom ja esta va una mica tip de Gaudí, van ser molt favorables. Així Daniel Giralt-Miracle, crític d’art i comissari de l’Any Internacional Gaudí va dir: Després de 15 anys estudiant Gaudí i apassionant-me per la seva obra, el Curset de Patrimoni del COAC ha esta allò que m’ha fet gaudir i on he après més coses sobre Gaudí”.
Segons el citat número, Carlos Flores va anar més lluny en les seves valoracions al demanar que el Curset viatges a totes les escoles d’Arquitectura d’Espanya. Emfàtic i apassionat, Flores va compara el programa del curset amb tres dies de menús de sis o vuit plats, matí i tarda, amb intervencions que han esta com autòpsies. L’aprofudiment que s’havia fet sobre Gaudí en el Curset no tenia comparació amb tot el que s’havia fet al llarg de l’Any Internacional.
Per tal d‘ajudar a la comprensió de tot el que pugessin dir els conferenciants, es va elaborar un enorme dossier, que es va repartir a l’inici. En ell es van recollir la gran majoria dels retalls de premsa que s’havien anat publicant els darrers 25 anys, o alguns més, sobre els aspectes que havien suscitat una gran cridòria mediàtica, des de la carta de 1965 en la que un conjunt de intel·lectuals de gran prestigi proposaven la paralització de les obres de la Sagrada Família fins les notes de premsa sortides durant tot l’any Gaudí que no van ser poques. Aquest dossier constitueix un fons documental inexistent fins llavors que, malauradament, degut a una manca total de finançament, que es va demanar a més d’una entitat, no es va poder complementar amb una transcripció de tot el que es va dir al Curset, perdent-se així una ocasió difícilment repetible.
Programa
—————————————————————
2002, Desembre, dia 12, dijous
MATÍ: visites facultatives prèvia inscripció gratuïta d’alumnes matriculats de fora de Catalunya
Palau Güell, Casa Vicens, Casa Batlló, Casa Milà, Bellesguard
16,00 Inauguració del Curset
Degà del COAC, Presidenta de la AADIPA.
16,15 Presentació
José Luis González Moreno-Navarro,
Arquitecte. Universitat Politècnica de Catalunya (U.P.C.) Director del Curset
25 ANYS DE CURSET
16,30 Diàleg entorn una experiència
Xavier Güell Guix, arquitecte
Antoni González Moreno-Navarro, arquitecte
Antoni Navarro Cossío, arquitecte
25 ANYS D’INTERVENCIÓ EN GAUDÍ
17.00 Conferència inaugural
Restaurar Gaudí. Análisi crítica a partir de las teories i praxis de la restauració
monumental
Javier Rivera Blanco, Historiador, Universidad de Valladolid
17,30 La Sagrada Família (1882-)
Presentació documentació
17,45 Les Escoles Provisionals (1909). (Trasllat i reproducció: 2002).
Mariona Bonet Agustí, arquitecta
Carles Agell Magriñà, arquitecte
18,15 Descans
18,30 El Temple. (1883-1926). (Continuació 1952- )
El present: el disseny dels elements estructurals i dels tancaments.
El futur: les sagristies, els cimboris, la façana de la Glòria
Jordi Bonet Armengol, arquitecte
Jordi Coll, arquitecte
Jordi Faulí Oller, arquitecte
Josep Gómez Serrano, arquitecte, U.P.C.
20,00 DEBAT
Carlos Flores, arquitecte, Madrid
Antoni González Moreno-Navarro, arquitecte, Barcelona
Javier Rivera Blanco, historiador, Universidad de Valladolid
Paolo Marconi, arquitecte, Universitat de Roma
20,45h Fi de la sessió
Trasllat al Temple de la Sagrada Família (Servei d’autocars)
21,15h. Visita i sopar al Temple de la Sagrada Família.
Dia 13, divendres
10,15 Cooperativa L’Obrera Mataronense. (1883) (Restauració: 2002 )
Manel Brullet Tenas, arquitecte,.
10,45 Casa Vicens. (1883- 1888). (Restauració: 1992-2002)
Ignasi Herrero Jover,, arquitecte
11,45 Col·legi de les Teresianes (1889) Jos Tomlow, enginyer
12,00 El Capricho (1883-1885) (Restauració: 1988-1989)
Luis Castillo Arenal, arquitecte, Torrelavega (Cantabria)
13.00 Restauració d’elements de forja
Luis. Gueilburt, escultor
13,15 DEBAT
Ponents:
Federico Correa Ruiz, arquitecte, Barcelona
Carlos Flores, arquitecte, Madrid
Daniel Giralt-Miracle, crític d’art, Barcelona
16.15 El Palau Güell (1886-1888) (Restauració: 1986-2002)
Antoni González Moreno-Navarro, arquitecte SPAL
J.L. González Moreno-Navarro, arquitecte, U.P. C.
Joan Casadevall Serra, arquitecte
18,15 Palacio de Astorga (1889- 1893) Javier Rivera, historiador
18,30 Casa Fernanadez y Andrés o Casa de los Botines (1892-1893) (Restauració: 1994-1996)
Mariano Díez Sáenz de Miera, arquitecte
Félix Compadre, arquitecte
Albert Casals Balagué, arquitecte, U.P.C..
Francisco Azconegui, artesano
20,00 DEBAT
Julian Esteban Chapapría, arquitecte,, València
Jan Molema, arquitecte, Universidad de Delft (Holanda)
Dia 14, dissabte
09,45 Casa Calvet (1898-1900) Carles Fochs, arquitecte
10,00 Casa Batlló (1904-1906) (Restauracio: 1973-1992)
Josep Maria Botey Gómez, arquitecte,
11,30 Torre Bellesguard (1900-1903) Jan Molema, Arquitecte
11,45 Mur de Bellesguard (1900) (Projecte de restauració 2002)
Tanca Finca Miralles (1902) (Restauració 1999-2000)
Robert Brufau Niubó, arquitecte, U.P.C.
12,15 Casa Milà (1905- 1910) (Restauració 1986- 1996)
Raquel Lacuesta Contreras, historiadora
Francisco Javier Asarta Ferraz, arquitecte
Robert Brufau Niubó, arquitecte, U.P.C
Rafael Vila arquitecte
Emili Hernàndez-Cros arquitecte.
13,15 DEBAT
Ponents:
Carlos Flores, arquitecte
Fernanado Marzá Pérez, arquitecte
Giulio Pane, arquitecte, Universitat de Nàpols
16,15 El Park Güell (1901-1914) (Restauració: 1987-1999)
Maria Lluïsa Aguado, arquitecta
José A. Martínez Lapeña, arquitecte
Fructuos Mañá Reixach, arquitecte,U.P.C.
Anna Ribas Seix, arquitecte
Carme Hosta Calderer, arquitecte tècnic
Robert Brufau Niubó, arquitecte, U.P.C.
18.15 Església de la Colònia Güell 19??-1914. (Restauració: 1998-2002)
Antoni González Moreno-Navarro, arquitecte SPAL
José Luis González Moreno-Navarro, arquitecte U.P.C.
Anna Cusó, restauradora
Marius Vendrell, petròleg, Universitat de Barcelona
19,30 DEBAT
Ponents
Xavier Güell Guix,. arquitecte
Josep Martorell Codina, arquitecte
Jos Tomlow, arquitecte
20,15 DEBAT FINAL. CONCLUSIONS
Daniel Giralt-Miracle, crític d’art
Antoni González Moreno-Navarro , arquitecte
Paolo Marconi, arquitecte
Giulio Pane, arquitecte
Javier Rivera Blanco, historiador
Moderador: José Luis González Moreno-Navarro, arquitecte
21,30 fi de la sessió
Dia 15, diumenge
Visites.
09,30 Sortida d’autocars del COAC
10,00-11,30 Grup A. Visita Park Güell
10,15-12,00 Grup B. Visita església Colònia Güell
12,00-13,45 Grup A. Visita església Colònia Güell
12,30-14,00 Grup B. Visita Park Güell
14,30 Arribada dels autocars al COAC