XXIIè CURSET: RESTAURACIÓ DE L’ARQUITECTURA MODERNA
RESTAURACIÓ DE L’ARQUITECTURA MODERNA
XXII Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic
Barcelona, del 16 al 19 de desembre de 1999
Equip director: Montserrat Caldés i Torrent, Joan Falgueras i Font, Joan Manuel Nicolàs i Monsonís i Antoni Vilanova i Omedas, arquitectes.
El darrer Curset del mil·leni s’inicià amb la presentació del Curset per part de l’arquitecte i president de l’Agrupació Francisco Javier Asarta dient “l’Agrupació tenia un deute que no era cap altre que dedicar un Curset a l’Arquitectura Moderna. Per això, la satisfacció d’organitzar aquest curset és doble: per una banda, saldem aquest deute i, per l’altre, deixar clar qui és l’Agrupació i que un dels seus objectius és defensar l’Arquitectura Moderna.”
D’aquesta manera començaren les jornades que ens permeteren l’exercici de reflexionar en pretèrit sobre el contemporani, considerant el segle XX com a paisatge històric, subjecte ja inexorablement a la ruïna.
Ens interessà d’una banda entendre les diverses i contradictòries aportacions de la teoria i la praxis de l’arquitectura de la modernitat al debat contemporani entre passat i present, i d’altra banda exposar les problemàtiques generals i específiques que les incipients experiències de la seva conservació i restauració plantegen.
Així les primeres ponències teoritzaren entorn el tema. Josep Quetglas “Què és una obra d’arquitectura?” i “L’arquitectura i el temps” de José Ignacio Linazasoro reflexionaren sobre el procés per assolir l’obra acabada com a evolució continua de l’activitat de l’arquitecte respecte del projecte arquitectònic, i sobre les possibles actituds d’afrontar la restauració d’una Arquitectura Moderna, respectivament.
En un segon bloc es varen presentar nombrosos casos de restauració i manteniment introduint el marc històric de cadascuna de les obres i dels seus autors i reflexionant sobre l’actitud per afrontar l’encàrrec.
Així com exemples l’arquitecte Jean Louis Verret amb la ponència “El manteniment i la restauració dels edificis del segle XX. La meva experiència a la Ville Savoye i els edificis de Le Corbusier a l’Índia“, presentà la necessitat del coneixement per part de l’arquitecte restaurador no només de l’arquitectura en qüestió, sinó de les condicions de vida de l’època en que s’inscriu l’obra tant polítiques, com socials, com tècniques,…
Els arquitectes italians Attilio Terragni i Cirio Mariani, parlant de la restauració del patrimoni de l’arquitecte Giuseppe Terragni, apuntaren “l’obra que surt d’una tasca de restauració sempre tindrà un grau de duplicació i de falsificació més o menys arbitrari”
L’arquitecta Linda S. Waggoner, explicant la restauració de la Fallingwater de Frank Lloyd Wrigth com a icona americana i del seu manteniment constant, esgrimí el requeriment de la creació del càrrec de director de les obres emblemàtiques de l’Arquitectura Moderna per a garantir la seva conservació.
També es recolliren les intervencions a nivell quasi a nivell urbà amb els exemples de la Weissenhofsiedlung a Stuttgart de l’arquitecte Mies van der Rohe per Karin Kirsch i Hermann Nägele amb la introducció particular d’en Ricardo Dazza amb la conferència “On és Mies?” o la Casa Bloc de Josep Lluís Sert restaurada i presentada per Víctor Seguí com a exemple de salt tecnològic i de qualitat arquitectònica dins la seva època.
Com a part important del debat es reflexionà sobre la importància de l’ús i funcionalitat de tots aquests edificis. Per una banda i en especial, els habitatges unifamiliars es tracten de febles estructures que canvien de propietari ràpidament al llarg del temps. Per l’altra edificis avui dia públics i institucionals que han variat el seu programa funcional. Aquests fets provoquen intervencions que dificulten la comprensió de l’arquitectura, els espais i el seu entorn tal i com va ser concebuda originàriament.
Finalment l’aposta pels organismes públics per la catalogació com a mitjà imprescindible no només per protegir-lo sinó com a medi per donar-lo a conèixer al conjunt de la societat, explicat per Antoni Navarro, Cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera l’arquitecte Jordi Rogent, Cap del Projecte de revisió del Catàleg Arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona, plantejava com era possible que grans edificis de l’arquitectura Moderna Haguessin quedat en aquell moment fora del catàleg, com ara el Pavelló de Radio Barcelona al Tibidabo, la Casa Viladot o el canòdrom Meridiana.
Tenir a les mans els voladissos de la Fallingwater, la vil·la Tugendhat, la casa Müller, la Ville Savoie, els equipaments de Como, els terrats i colors de les casetes de Pessac, o la siedlung sencera de la Weissenhof o a casa nostra posar sobre la taula la Casa Bloc, l’Antituberculós, el Govern Civil de Tarragona o la MMI, obligarà a una altra perspectiva sobre qüestions com caducitat material i tècnica, obsolescència funcional, socialització i reutilització, patrimoni cultural i indústria de l’oci, valors documentals històrico-arqueològics, artisticitat, autenticitat, continuïtat, contrast, etc.
Ens va permetre veure la complexa problemàtica de cada actuació que a la vegada que un treball rigorós i sistemàtic de dissecció, esdevé una voluntariosa reconstrucció de memòria disciplinar, i no pot deixar de ser un exercici creatiu i per tant crític i apassionat. Fins i tot ens obligà a discutir al llarg del Curset sobre els sofisticats i detectivescos processos de documentació i reconstrucció d’edificacions efímeres en l’època de la reproductibilitat tècnica de l’obra d’art. Original o còpia?
Programa
Dijous, 16 de desembre
10:00- 16:00 Recepció de cursetistes, lliurament
de credencials i de material
16:30 Inauguració oficial del XXII Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic
Joan B. Mur i Soteras. Arquitecte
Degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
16:45 Presentació del XXII Curset
Restauració de l’Arquitectura Moderna
Montserrat Caldés i Torrent
Joan Falgueras i Font
Joan Manuel Nicolàs i Monsonís
Antoni Vilanova i Omedas
Arquitectes
Francisco Javier Asarta Ferraz. Arquitecte
President de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA)
Joan Manuel Nicolàs i Monsonís. Arquitecte
Coordinador de l’Àmbit de Patrimoni de l’Escola Sert. Demarcació de Barcelona del COAC
17:00 Però, què és una obra d’arquitectura?
Josep Quetglas. Arquitecte
17.45 L’arquitectura i el temps
José Ignacio Linazasoro. Arquitecte
PAUSA
19:00 El manteniment i la restauració dels edificis del segle XX.
La meva experiència a la Ville Savoye i els edificis de Le Corbusier a l’Índia
Jean Louis Verret. Arquitecte
20.00 COL·LOQUI
21:00 Inauguració de l’exposició
Die Weißenhofsiedlung, Stuttgart 1927
(La Colònia Weißenhof, Stuttgart, 1927)
Karin Kirsh. Comissària de l’exposició «Die Weißenhofsiedlung Werkbundansstellung die Wohnung Stuttgart 1927»
Organitzada per l’IFA Stuttgart
Ulrike Hoffmann. Departament d’Activitats Culturals
del Goethe Institut de Barcelona
Lloc:
Pia Almoina. Avinguda de la Catedral, 4. Barcelona
Divendres, 17 de desembre
09:30 On és Mies?
Ricardo Daza. Arquitecte
10:30 T’-T
Attilio Terragni. Arquitecte.
Membre de la Fundació Terragni
Ciro Mariani. Arquitecte
PAUSA
12:00 L’actuació a la Casa Bloc
Víctor Seguí. Arquitecte
13.30 Visita a l’antic Dispensari Central Antituberculós (Cap Doctor Sayé)
Josep Lluís Sert, Josep Torres i Clavé i Joan B. Subirana (1935)
Mario Corea, Edgardo Mannino, Franscisco Gallardo
Arquitectes autors de la restauració
16:30 La Weißenhofsiedlung a Stuttgart,
Stuttgart i la Weißenhofsiedlung
Karin Kirsch. Arquitecte
PAUSA
17:45 La restauració de la Weißenhofsiedlung al llarg dels anys vuitanta
L. Mies Van der Rohe (1927)
Hermann Nägele. Arquitecte
18:30 COL·LOQUI
19:00 SORTIDA EN AUTOCAR
19:45 Visita.
Pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona, 1929
L. Mies Van der Rohe
Cristian Cirici, Fernando Ramos, Ignasi de Solà-Morales
Arquitectes autors de la reedificació
Lluís Hortet
Director de la Fundació Mies Van der Rohe
22:00 Refrigeri oficial ofert per l’organització
Sala del 2n pis del Pavelló de la República
Dissabte, 18 de desembre
09:30 La recepció de l’avantguarda i el GATCPAC
Mercè Vidal. Historiadora de l’art
10:15 M.M.I.
Josep M. Sostres (1955)
Enric Batlle, Joan Roig
Arquitectes
PAUSA
11:15 Obres al Govern Civil de Tarragona
Alejandro de la Sota (1954)
Josep Llinàs, Arquitecte
12:00 Experiències en la protecció i gestió d’edificis d’arquitectura contemporània
Jordi Rogent, Arquitecte
Cap del Projecte de revisió del Catàleg Arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona
12:30 Sobre la protecció de l’arquitectura del Moviment Modern
Antoni Navarro. Doctor Arquitecte
Cap del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya
13:00 TAULA RODONDA
L’arquitectura del Moviment Modern
Moderada per Gerardo García-Ventosa. Arquitecte
Vocal de Cultura del Coac
Ferran Amat, Gerent de Vinçon
Oriol Bohigas, Arquitecte
Manuel Ribas, Arquitecte
Rogeli Roca, Roca Joiers
Ramon Tort, Arquitecte
16:30 La restauració de la vil·la Müller a Praga.
El significat de l’autenticitat
Adolf Loos (1930)
Petr Urlich. Arquitecte co-autor de la restauració
i reconstrucció
17:15 Degradació i restauració de la casa Tugendhat a Brno
L. Mies Van der Rohe (1930)
Jan Sapák. Arquitecte
PAUSA
18:30 Salvaguarda i gestió d’un patrimoni contemporani: la ZPPAUP de la Cité Frugés de Le Corbusier a Pessac, Gironde
Jean Bernard Faivre. Architecte des Bâtiments de France
19:15 La restauració de la icona americana
Fallingwater. Frank Lloyd Wrigth (1936)
Linda S. Waggoner. Architect Director of Fallingwater
20:00 COL·LOQUI
Petr Urlich
Jan Sapák
Jean Bernard Faivre
Linda S. Waggoner
20:30 Comiat de les sessions del XXII Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic
Seu del Col·legi d’Arquitectes
de Catalunya (COAC)
Entrega de diplomes i de documentació addicional
Jesús Alonso i Sáinz. Arquitecte
President de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Diumenge, 19 de desembre
09:30 SORTIDA EN AUTOCAR CAP A GIRONA
Visita a diferents cases de l’arquitectura contemporània
15:00 Comiat del XXII Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic
Dinar ofert por la Demarcació del COAC de Girona