XXIXè CURSET: PATRIMONI PARTIT, PATRIMONI COMPARTIT
PATRIMONI PARTIT, PATRIMONI COMPARTITIntervenció en l’arquitectura dels segles XIX i XX a la Mediterrània
XXIXè Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic
De l’16 al 19 de desembre de 2006
Directors: Antoni Vilanova, Oriol Cusidó, Alícia Dotor i Belén Onecha
Pàgina en construcció, disculpeu les molèsties
Premsa
L’Agrupació d’Arquitectes per la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) va participar entre l’any 2002 i l’any 2005 en el programa Euromed Héritage II, Patrimoines Partagés, en el qual s’estudiava el patrimoni arquitectònic i urbanístic construït entre 1850 i 1950 a ambdues ribes de la Mediterrània.
A partir d’aquesta enriquidora experiència i dels coneixements i pràctiques compartits durant aquests tres anys, hem cregut interessant aprofundir en les intervencions més destacades i de major complexitat, corresponents a l’arquitectura mediterrània d’aquell període històric.
Perquè parlem de patrimoni partit i alhora compartit?
Sembla clar que hi ha un desconeixement de l’arquitectura i l’urbanisme que es produeixen en els països àrabs al llarg dels segles XIX i XX. Aquesta dinàmica és mostrada des de les pròpies administracions i governs. Així es pot entendre la potenciació i l’enriquiment dels valors de l’arquitectura “històrica”, entesa com el patrimoni monumental assumit per tothom, com a reclam turístic generador d’elevats ingressos enfront el poc interès que desperta l’arquitectura i l’urbanisme vinculat amb occident.
Aquesta pretesa ocultació de les realitats patrimonials compartides entre les dues ribes de la mediterrània, no pot amagar que en els països del sud, el desenvolupament de models urbans europeus es combina amb el mestissatge de tradicions locals, mentre que als països europeus l’arquitectura integra i reinventa llenguatges i estètiques meridionals, o fins i tot, orientalistes.
Una mateixa arquitectura amb funcions similars en el moment que va ser concebuda, ha patit transformacions que l’han conduït a canviar d’ús a partir d’intervencions d’objectius i tècniques diferents, segons s’expressa en una banda o l’altra del mar comú.
Sota aquesta premissa es pot arribar a la conclusió que, tot i partir d’una mateixa cultura mediterrània i un moment històric paral·lel, l’actitud envers el patrimoni ha evolucionat de manera molt diferent, a vegades contraposada, degut als condicionants històrics, econòmics i culturals de cada lloc.
Així doncs, i sempre sota la tècnica de la restauració, s’han analitzat exemples des del punt de vista dels criteris d’intervenció, que generalment estaven fortament associats a l’ús futur. Hem tractat equipaments de països àrabs que van estar rehabilitats per a continuar albergant la mateixa funció; edificacions europees que es van rehabilitar per a canviar majoritàriament d’ús i antics edificis industrials que van esdevenir museus de si mateixos, obrint un gran ventall de tipologies que han sofert transformacions.
Tot confrontant el saber local tradicional amb les tecnologies més innovadores.
En definitiva, les conferències s’han estructurat en diferents blocs, de l’escala més gran a la més petita, en que s’han mostrat intervencions, partides i compartides, a les dues ribes del “Mare Nostrum”, en les ciutats de Casablanca, Tetuan, Melilla, Alger, Alexandria, Caire, Tunis, Lataquia, Damasc, Tesalònica, Volos, Florència, Bèrgam, Marsella, València i Barcelona, Sant Joan Despí i Esparreguera (amb exemples d’àmbit urbà i territorial), amb la intenció d’estimular l’intercanvi en el coneixement dels estils, tipologies, models de recuperació i gestió en el patrimoni rehabilitat i tècniques d’intervenció.
Cal dir que durant el curs ha quedat patent la necessitat d’entendre aquest patrimoni dins del seu marc urbà i territorial, els eixamples, les colònies, les noves avingudes…dins del qual pren sentit i es contextualitza, més enllà de la simple intervenció en els edificis singulars.
Una constatació important ha estat la diferència que hi ha entre els països de la riba nord i sud en la manera d’entendre i respectar aquest patrimoni, una comprensió que es fa encara més difícil per a la riba sud quan parlem d’una arquitectura encara molt recent i que molts cops no s’acaba de veure com a patrimoni a preservar, per associació a una època històrica i política que es vol oblidar, per manca de finançament, etc. Així doncs i com a exemple, construccions que s’enderroquen o s’abandonen a la seva pròpia sort a Casablanca o Alexandria i que en canvi es posen en museus a Europa, com és el cas de la Unité d’Habitation, tal i com s’ha explicat en la conferència de Fernando Marzà.
I aquesta diferència de comprensió es tradueix per tant també, en desigualtats de protecció. Així per exemple, durant el curs s’han pogut constatar que unes mateixes tipologies, les de l’arquitectura colonial espanyola al nord Àfrica, mentre que a Melilla eren reconegudes i protegides per un pla Especial específic, al Marroc, l’eixample de Tetuan, en un mateix context territorial, però sota diferent administració, està completament desprotegit legalment.
També s’ha destacat que aquestes diferències nord-sud també es palesen en els mecanismes de gestió i de finançament. Mentre que al nord la iniciativa i el finançament públics són importants i imprescindibles, al sud la rehabilitació s’emmarca en intervencions puntuals del capital privat i les organitzacions de cooperació. I massa vegades aquest capital privat és insuficient per a garantir una correcta intervenció i revalorització d’aquest patrimoni, derivant en intervencions poc respectuoses, com es va veure per exemple, en el cas de l’estació Hijaz a Damasc.
És de gran importància un tema que ha aparegut a totes les conferències, i que és palès principalment en les intervencions europees: l’obligatòria aplicació de normatives, concebudes per a obra nova, a la restauració i rehabilitació d’edificis. Les normes que fan referència a la protecció contra incendis, a les sobrecàrregues estructurals i al risc sísmic, diferents en funció de l’ús futur que tindrà l’edifici, obliguen a introduir importants modificacions estructurals i de revestiment en la construcció original.
S’entén que un edifici sense ús és un edifici mort, però potser, el problema és forçar els edificis a acollir usos pels quals no n’estaven concebuts, amb el resultat de: projectar reforços estructurals excessius que malmeten i amaguen l’estructura original; introduir gran quantitat d’instal·lacions moderníssimes, amagades per falsos sostres, per a aconseguir un alt nivell de confort; compartimentar l’espai original per a obtenir el màxim nombre d’estances… Què queda de l’edifici original si: no manté l’ús, la estructura original deixa de funcionar com a tal i els espais primers es compartimenten i s’omplen d’instal·lacions.
És responsabilitat dels tècnics, tots nosaltres, no només intervenir, sinó també proposar usos coherents per a les preexistències.
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Viatge a Egipte, a les ciutats del Caire i d’Alexandria, entre els dies 1 i 8 de desembre de 2006, per a conèixer intervencions en els eixamples de les dues ciutats, algunes de clara influència colonial i d’altres amb un llenguatge propi, però sota l’òptica dels corrents artístics i tipològics del moment.
Visita nocturna al Poblenou el dijous 14, per a conèixer la important transformació del seu teixit industrial, amb elements arquitectònics notables, en el marc del districte tecnològic 22@, pujant a la torre AGBAR, per cortesia d’Aigües de Barcelona (AGBAR), des d’on s’ha tingut un privilegiat observatori d’un barri en transformació
Sopar oficial del curset el dijous 14 a un edifici emblemàtic de l’època estudiada, l’antiga fàbrica tèxtil de Ca l’Aranyó, en procés de finalització de les obres de restauració
Realització de la jornada de tarda del dissabte 16, amb visites i conferències a l’antiga fàbrica de Casaramona (seu del CaixaFòrum), un altre referent important a la ciutat de Barcelona
Visites d’obra a Barcelona
La nova biblioteca de Can Fabra a Sant Andreu i primers treballs de rehabilitació de l’antiga fàbrica de Can Saladrigas al Poblenou.
Mostra de llibres, revistes i articles relacionats amb la temàtica de les XXIX Jornades Internacionals, així com de les darreres novetats bibliogràfiques sobre la intervenció en el patrimoni.