XXXIè CURSET: CENTRES HISTÒRICS I VIDA CONTEMPORÀNIA
CENTRES HISTÒRICS I VIDA CONTEMPORÀNIA
XXXIè Curset sobre la Intervenció en el Patrimoni
Del 11 al 14 de desembre de 2008
Director: Fernando Álvarez Prozorovich
Equip organitzador: Gloria Bassegoda, Anna Albó, Rosa Bosch, Mercè Manonelles, Gemma Serch, Marc Manzano, Verónica Esparza
Premsa
El debat sobre el planejament i gestió dels Centres Històrics, els perills del seu deteriorament físic-funcional i les formes d’intervenció sobre els seus edificis i espais públics es manté permanentment obert. Sense dubte, podem dir que s’ha millorat molt des de la primera generació de catàlegs i plans especials de patrimoni redactats al principi de la Transició, els quals si bé van ampliar sensiblement la idea de l’espai-temps del patrimoni històric van trobar moltes dificultats en la seva implementació. Moltes vegades aquestes dificultats han estat fora dels equips redactors o projectistes però sovint han estat producte de mancances internes de diferents tipus. A diferència d’ altres camps relacionats, com l’arxivística, l’arqueologia, la museologia o el planejament general, els quals han desenvolupat unes pràctiques, uns espais i uns equipaments propis, la protecció i la intervenció sobre el patrimoni, i molt especialment el patrimoni difús -l’arquitectura que conforma majoritàriament el paisatge urbà històric- encara troba dificultats pel seu desenvolupament. Si això ocorre a les grans ciutats, a nivell dels ajuntaments de menor escala la dificultat augmenta i es planteja un veritabe divorci entre l’activitat de protecció i les intervencions en els nuclis i edificis singulars.
La discontinuïtat entre l’estudi i redacció dels catàlegs i plans especials i la seva gestió concreta, la manca de canals de comunicació entre redactors, equips tècnics dels ajuntaments i teixit socio-econòmic, i la desatenció a les problemàtiques específiques dels centres històrics a les escoles d’arquitectura són alguns dels problemes amb els quals ens trobem. Paradoxalment, aquestes mancances en la base no dificulten el fet que algunes experiències considerades exitoses a Catalunya i Espanya comencen a ser “exportades” i preses com exemple sense una pertinent reflexió crítica.
Contra l’ús merament turístic i la el·litització dels centres històrics, compartim la voluntat de que aquests han de formar part del teixit productiu de la ciutat sense que això signifiqui que hagin d’entrar de ple en el mateix circuit immobiliari que inclou altres àrees naturalment més dinàmiques de la ciutat. S’ha d’entendre que el potencial irrepetible de coneixements tècnics, històrics i estètics que es resumeixen en un centre històric no pot ser simplificat i que requereix temps i recursos. S’han de descobrir constants, filiacions, mutacions i ruptures i compatibilitzar l’ampliació del concepte de patrimoni i els aparells de protecció i tutel·la amb les necessitats de vida futura que experimenten també els centres històrics. Es per això que aquests dies veurem plans i obres que considerem representatius de diferents posicions, des de la reconstrucció original d’un edifici antic fins els diferents nivells d’ hibriditzacions entre allò nou i allò vell, exemplars en quant ens mostren diferentes maneres d’ entendre el genius loci i el futur del centre històric. Esperem, doncs, que la participació d’especialistes de camps de coneixement i de pràctica tan diferents com la història, l’ arquitectura, la gestió urbanística, la protecció del patrimoni construït, l’aplicació de normatives tècniques, la sociologia, o la política contribuiexi al marc teòric necessari per actuacions futures.